L’article 16 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions públiques (LPACAP) estableix l’obligació de cada Administració de disposar d’un registre electrònic general per a la presentació i recepció de documents.

Segons l’apartat quart, epígrafs a) i d), els documents que els interessats dirigeixin als òrgans de les Administracions públiques es poden presentar, entre d’altres:

  1. Al registre electrònic de l’Administració o organisme a què es dirigeixin, així com a la resta de registres electrònics de qualsevol dels subjectes a què es refereix l’article 2.1 de la LPACAP (és a dir, a les administracions territorials i el sector públic institucional), i
  2. A les oficines d’assistència en matèria de registres.

A aquests efectes els registres electrònics de totes i cadascuna de les administracions han de ser plenament interoperables, de manera que garanteixin la compatibilitat informàtica i la interconnexió, i també la transmissió telemàtica dels assentaments registrals i dels documents que es presentin a qualsevol dels registres.

En conseqüència, en el marc dels registres interoperables, la presentació de sol·licituds produirà, d’una banda, un registre d’entrada en l’Administració receptora (que no ha de ser necessàriament l’Administració a què es dirigeix l’escrit) i de l’altra, un nou assentament en el registre de l’Administració destinatària (o Administració competent per resoldre), una vegada traslladat electrònicament el document.

Per aquest motiu, cal determinar quin dels dos assentaments d’entrada al registre és el vinculant a efectes del còmput de terminis.

En primer terme, l’article 31.2.c) de la LPACAP indica, textualment, que l’inici del còmput dels terminis que hagin de complir les Administracions públiques està determinat per la data i hora de presentació al registre electrònic de cada Administració o organisme, entenent-se per aquesta l’Administració competent per a resoldre. En tot cas, aquesta data i hora efectiva d’inici del còmput de terminis s’ha de comunicar a qui va presentar el document.

En segon terme, l’article 21 de la LPACAP, relatiu a l’obligació de resoldre, estableix els terminis màxims per a la resolució dels procediments administratius. Davant l’escenari plantejat, l’apartat 3.b) determina que en els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, els terminis començaran a comptar a partir de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en el registre electrònic de l’Administració o organisme competent per a la seva tramitació.

Així mateix, a l’apartat 4 del mateix precepte es disposa que, en tot cas, les Administracions públiques han de comunicar als interessats del termini màxim per resoldre els procediments, dins dels deu dies següents a la recepció de la sol·licitud en el registre electrònic de l’Administració o organisme competent per a la seva tramitació. Aquesta comunicació ha d’indicar necessàriament la data en què la sol·licitud ha estat rebuda per l’òrgan competent.

Per tant, la data que cal tenir en compte a efectes del còmput de terminis en els registres interadministratius és la data del registre d’entrada en l’administració de destí, és a dir, en l’Administració competent per resoldre.

Context Legal

Llei 39/2015

Article 16. Registres.

"1. Cada Administració ha de disposar d’un registre electrònic general, en el qual cal assentar tot document que es presenti o es rebi en qualsevol òrgan administratiu, organisme públic o entitat vinculats o dependents d’aquests. També s’hi pot anotar la sortida dels documents oficials dirigits a altres òrgans o particulars.

[...] 4. Els documents que els interessats dirigeixin als òrgans de les administracions públiques es poden presentar:

a) Al registre electrònic de l’Administració o organisme a què es dirigeixin, així com a la resta de registres electrònics de qualsevol dels subjectes a què es refereix l’article 2.1.

[...] d) A les oficines d’assistència en matèria de registres.

Els registres electrònics de totes i cadascuna de les administracions han de ser plenament interoperables, de manera que se’n garanteixi la compatibilitat informàtica i interconnexió, així com la transmissió telemàtica dels assentaments registrals i dels documents que es presentin en qualsevol dels registres."

 

Article 21. Obligació de resoldre.

"1. L’Administració està obligada a dictar una resolució expressa i notificar-la en tots els procediments sigui quina sigui la seva forma d’iniciació.

En els casos de prescripció, renúncia del dret, caducitat del procediment o desistiment de la sol·licitud, així com de desaparició sobrevinguda de l’objecte del procediment, la resolució consisteix en la declaració de la circumstància que concorri en cada cas, amb indicació dels fets produïts i les normes aplicables.

S’exceptuen de l’obligació a què es refereix el paràgraf primer els supòsits de terminació del procediment per pacte o conveni, així com els procediments relatius a l’exercici de drets sotmesos únicament al deure de declaració responsable o comunicació a l’Administració.

2. El termini màxim en el qual s’ha de notificar la resolució expressa és el que fixa la norma reguladora del procediment corresponent.

Aquest termini no pot excedir els sis mesos, llevat que una norma amb rang de llei n’estableixi un de superior o així ho prevegi el dret de la Unió Europea.

3. Quan les normes reguladores dels procediments no fixin el termini màxim, aquest és de tres mesos. Aquest termini i els que preveuen l’apartat anterior s’han de comptar:

a) En els procediments iniciats d’ofici, des de la data de l’acord d’iniciació.

b) En els iniciats a sol·licitud de l’interessat, des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada al registre electrònic de l’Administració o organisme competent per a la seva tramitació.

4. Les administracions públiques han de publicar i mantenir actualitzades al portal web, a efectes informatius, les relacions de procediments de la seva competència, amb indicació dels terminis màxims de durada dels procediments, així com dels efectes que produeixi el silenci administratiu.

En tot cas, les administracions públiques han d’informar els interessats del termini màxim establert per resoldre els procediments i per notificar els actes que els posin terme, així com dels efectes que pugui produir el silenci administratiu. Aquesta menció s’ha d’incloure en la notificació o publicació de l’acord d’iniciació d’ofici, o en la comunicació que s’ha de dirigir a l’efecte a l’interessat dins dels deu dies següents a la recepció de la sol·licitud iniciadora del procediment en el registre electrònic de l’Administració o organisme competent per a la seva tramitació. En aquest últim cas, la comunicació ha d’indicar a més la data en què la sol·licitud ha estat rebuda per l’òrgan competent [...]."

 

Article 31. Còmput de terminis en els registres.

"[...] 2. El registre electrònic de cada Administració o organisme es regeix als efectes de còmput dels terminis per la data i hora oficial de la seu electrònica d’accés, que ha de disposar de les mesures de seguretat necessàries per garantir-ne la integritat i ha de figurar de manera accessible i visible. El funcionament del registre electrònic es regeix per les regles següents:

[...] c) L’inici del còmput dels terminis que hagin de complir les administracions públiques està determinat per la data i hora de presentació al registre electrònic de cada Administració o organisme. En tot cas, la data i hora efectiva d’inici del còmput de terminis s’ha de comunicar a qui va presentar el document [...]."

 

 

Solucions Relacionades