LLei 39/2015:
Article 41. Condicions generals per a la pràctica de les notificacions.
“1. Les notificacions s’han de practicar preferentment per mitjans electrònics i, en tot cas, quan l’interessat estigui obligat a rebre-les per aquesta via.
No obstant això, les administracions poden practicar les notificacions per mitjans no electrònics en els supòsits següents:
a) Quan la notificació s’efectuï en ocasió de la compareixença espontània de l’interessat o el seu representant a les oficines d’assistència en matèria de registre i sol·liciti la comunicació o notificació personal en aquest moment. [...]
Reglamentàriament, les administracions poden establir l’obligació de practicar electrònicament les notificacions per a determinats procediments i per a certs col·lectius de persones físiques que, per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius, quedi acreditat que tenen accés i disponibilitat dels mitjans electrònics necessaris.”
Article 44. Notificació infructuosa.
“Quan els interessats en un procediment siguin desconeguts, s’ignori el lloc de la notificació o bé, un cop aquesta s’hagi intentat, no s’hagi pogut practicar, la notificació s’ha de fer per mitjà d’un anunci publicat al «Butlletí Oficial de l’Estat». Així mateix, prèviament i amb caràcter facultatiu, les administracions poden publicar un anunci al butlletí oficial de la comunitat autònoma o de la província, al tauler d’edictes de l’Ajuntament de l’últim domicili de l’interessat o del consolat o secció consular de l’ambaixada corresponent. Les administracions públiques poden establir altres formes de notificació complementàries a través de la resta de mitjans de difusió, que no exclouen l’obligació de publica l’anunci corresponent al «Butlletí Oficial de l’Estat».”